Dissabtes. Capítol 4

Dimarts. Mitja tarda. Les olors del dinar i del tallat calent encara rondaven pel menjador, com mandroses d'escapolir-se per sota les portes i entre les escletxes de les finestres, quan va sonar el telèfon.

Per poc no hi va arribar abans del tercer dring.

—Digui?

—Mama, soc jo. Que dormies?

—Ah, no, tranquil, fill. Digues.

"Una mentida pietosa, no passa res".

—No que... Aquest vespre vindré a dormir, si et va bé.

"Ui".

—Vine quan vulguis fill, només faltaria.

"Canviaré la roba del llit. Potser faig un pastís abans que arribi".

Capítol 5